Especificació de calibratge per a instruments de mesura de punt d'inflamació

L'especificació de calibratge per a instruments de mesura de punt d'inflamació obert/tancat té com a objectiu garantir la precisió i la fiabilitat dels resultats de mesura. Es basa principalment en l'especificació tècnica metrològica nacional JJF 1384-2012 "Especificació de calibració per a instruments de mesura de punt d'inflamació obert/tancat".

Els punts bàsics són els següents:

1. Condicions de calibratge

Requisits ambientals

Temperatura: de 0 a 40 graus (algunes especificacions recomanen 20 ± 5 graus per minimitzar l'impacte de les fluctuacions de temperatura i humitat).

Humitat: Inferior o igual al 85% HR (per evitar que la condensació afecti el circuit).

Altres: sense gasos corrosius, fortes interferències electromagnètiques o fonts de vibracions; garantir una tensió d'alimentació estable (el rang de fluctuació ha de complir els requisits de l'equip).

Materials de referència

Seleccioneu mostres estàndard certificades pel departament nacional de metrologia. Els seus valors de punt d'inflamació haurien de cobrir el rang de mesura de l'instrument (p. ex., temperatura ambient fins a 400 graus), amb incertesa Menor o igual a ±0,5 graus.

Exemple: n-heptà (valor estàndard –4 graus, incertesa ±0,3 graus) s'utilitza per al calibratge a baixa temperatura.

2. Projectes i processos de calibratge

Inspecció visual

Confirmeu que el model de l'instrument, les especificacions, el número de sèrie i altra informació estiguin complets. Comproveu si hi ha danys mecànics, connexions elèctriques normals i components complets (per exemple, dispositiu d'encesa, sensor de temperatura).

Calibració del punt zero

Abans d'afegir la mostra, poseu a zero l'instrument per eliminar errors sistemàtics.

Prova de mostra estàndard

Utilitzeu una substància estàndard de punt d'inflamació propera a la temperatura de mesura que s'utilitza habitualment de l'instrument, seguint aquests passos:

Control de calefacció: configureu la velocitat de calefacció (p. ex., 5-6 graus/min) segons l'estàndard (p. ex., ASTM D92 o GB/T 267-88).

Exploració de flama: dins de l'interval de temperatura especificat (p. ex., proveu cada 1 grau quan el punt d'inflamació esperat sigui inferior o igual a 110 graus), escombreu la tassa de prova amb la flama de prova i registreu la temperatura de flaix més baixa.

Prova de repetibilitat: mesura contínuament tres vegades i calcula la repetibilitat de la indicació (JJF 1384-2012 especifica Menor o igual a 8,0 graus).

Càlcul de l'error d'indicació

Corregiu els resultats de mesura a la pressió atmosfèrica estàndard (101,3 kPa), compareu-los amb el valor estàndard del material de referència i calculeu l'error d'indicació (JJF 1384-2012 especifica Menor o igual a 12,0 graus).

Exemple: si el valor estàndard és de 150 graus i el valor mesurat és de 155 graus, l'error és de +5 graus (determineu si supera el límit).

Compensació de la pressió atmosfèrica

Ajusteu automàticament els resultats de la mesura en funció de la pressió de l'aire ambient per garantir la consistència de la mesura a diferents altituds (p. ex., quan la pressió de l'aire és baixa a zones d'altitud, el valor del punt d'inflamació s'ha d'ajustar a la baixa).

3. Cicle de calibratge i registres

Cicle de calibració

Es recomana anualment, però es pot ajustar en funció de la freqüència d'ús i les condicions ambientals (p. ex., per a ús d'alta freqüència o entorns durs, escurçar a 6 mesos).

Registre de calibració

Ha d'incloure informació de l'instrument, data de calibratge, condicions ambientals, informació estàndard de la substància, dades de calibratge, judici de resultats i altres continguts relacionats.